Weltliteratur i Weltmarkt

    En l’encesa defensa de la legitimitat de les relacions entre literatura i sociologia (encesa, sembla que per perplexa: el preàmbul està travessat d’una sèrie de preguntes que articulen alhora una crítica al menyspreu teòric dels apologetes de l’art com a esfera autònoma i demostren que la postura de Bordieu és el producte d’una reflexió autocrítica, conscient, meditada), en aquesta defensa, diem, Bordieu assenyala un dels temes/problemes principals de l’aproximació sociològica al fet literari:

    “¿Será verdad” es pregunta Bordieu, “que el análisis científico está condenado a destruir lo que constituye la especificidad de la obra literaria y de la lectura, empezando por el placer estético? ¿Y que el sociólogo está condenado al relativismo, a nivelar valores, a rebajar grandezas, a abolir las diferencias que haven la singularidad del “creador”, siempre situado en el bando de lo Único?” 

    Només quan es vol presentar una obra com un exemple d’alguna cosa, sigui d’una cosmovisió, o d’un moment històric (com si hi hagués una essència del moment històric susceptible de ser exemplificada), o de la ràbia que l’escriptor sent envers un polític i que es fa passar per “la ràbia que sentia la població del país”; potser llavors es traeix una singularitat, hipostasiant-la a alguna interpretació o idea prefixada de l’intèrpret. Però no necessàriament, com demostren Bordieu mateix i aquesta alumna avantatjada, Pascale Casanova, responsable d’un text tan agradablement excitant com La república mundial de las letras.  Partint d’una intersecció entre la Weltliteratur de Goethe i la fe de Valéry en la possibilitat de pensar la tradició literària en termes d’economia, Casanova, en la primera secció de l’obra, descriu la lògica i l’arqueologia d’aquesta “borsa de valors literaris” en la qual pren forma la mencionada tradició literària (és a dir, es produeix el valor literatura). Casanova cita una observació d’Antoine Berman, segons el qual “l’aparició d’una Weltiteratur és contemporània de la d’un Weltmarkt“. El que interessarà a Casanova, doncs, no és tant una possible essència de l’obra literària com la manera com la cultura i la societat s’organitzen per situar el valor literari dins d’un flux que varia al llarg del temps. en funció de  processos similars als del de l’economia. Des d’aquesta perspectiva, Casanova fa desfilar estratègies de politització i despolitització, el prestigi de París i del francès com a llengua de cultura, la Querelle dels moderns i dels antics, etcètera. D’aquesta manera, assisstim al que, segons Deleuze, constitueix un dels nuclis principals de la filosofia de Nietzsche i la base de la seva noció de genealogia: una crítica de la noció mateixa de valor.

    En la mesura en què la sociologia es pregunta pels marcs de l’experiència (això és, per les posicions conceptuals que produeixen la percepció d’alguna cosa, en aquest cas, del fet literari) trascendeix aquesta hipòstasi, diguem-ne, traïdora. En el cas de l’obra de Casanova, perquè ens recorda que la producció del valor literari té la seva pròpia arqueologia, els seus agents -en aquest cas, els crítics-, responsables (sí, tornem a insistir en la responsabilitat, que obliga, entre d’altres coses, a una actualització constant de l’aparell conceptual que s’utilitza per a exercir) i que, per tant, en última instància, no hi ha cap paradigma que no sigui susceptible de deconstrucció, encara que la pràctica quotidiana sostingui la il·lusió de la naturalitat de certs conceptes culturals, com ara aquest d’escriure “bé”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s