Revista Quimera: la revindicació del monogràfic

  
    Feia temps que teníem pendent un petit post sobre la direcció que ha pres últimament la Revista Quimera, però no ha estat fins que no hem retrobat el monogràfic sobre Georges Perec que va publicar la revista Anthropos el juliol-agost de 1992, al fons d’una de les piles que enfarfeguen els calaixos, que ens hi hem decidit. Deixant de banda el moment de nostàlgia que acompanya aquesta mena de descobertes, retrobar aquest suplement monogràfic ens ha recordat que, precisament, aquesta dedicació a escriure sobre un sol objecte està en profunda relació amb el lema que acompanyava els Suplementos d’Anthropos: Materiales de trabajo intelectual.
   
    Treball intelectual, en la mesura que la monografia (entenent monografia com a recull o suplement monogràfic) es presentava -de tant en tant, i en el marc d’una revista amb un target relativament estret- com una victòria a les imposicions del temps contemporani. És a dir, de les presses contemporànies. Sense temps, i sense una distància crítica, la reflexió es queda en un mer reflex. En certa manera, la crítica tradueix formalment i estilística una relació amb el seu lector hipotètic dominada per l’imperatiu d’eficiència (imperatiu que sembla que s’està apoderant, cada cop més, de la majoria dels aspectes de l’estudi de les Humanitats): la crítica, com tants d’altres textos sotmesos al llibre d’estil periodístic, ha de poder-se llegir a qualsevol lloc, no ha de demanar massa temps (ni massa atenció) i ha de transmetre una mena d’informació que , ha de ser útil. I, com assenyalava en Joan Todó en un comentari recent a aquest blog, aquesta utilitat sovint es redueix a la incitació o la dissuació d’un possible acte de compra. La monografia, en canvi, es resisteix a aquesta condició efímera dels consumibles culturals. Es constitueix com una eina present i futura i inclou una sèrie diversa de materials -en el cas del volum dedicat a Perec, hi trobem entrevistes, cartes inèdites i les Notas sobre lo que busco que sempre ens han semblat una autoreflexió lúcida i humil sobre l’ambició polièdrica de Perec que desorientava certs crítics i lectors de l’època- orientats cap a la reflexió, no cap a l’acció.
   
    En aquest sentit, la monografia s’oposa diametralment a la crítica: allà on la crítíca busca un efecte immediat, la monografia aposta a mig o llarg termini; allà on la crítica vol clasurar una lectura del text o una valoració de la seva rellevància, la monografia, per essència, obre un diàleg, tant en aquell que la rep, i hi troba certes línies per a l’exploració de l’obra d’un autor, com dins de la pròpia monografia, on dialoguen diverses lectures d’una mateixa obra, materials i anàlisis, fins i tot contradictòries, que fan que la clausura sigui impossible i que l’arribada a l’obra es faci de forma necessàriament problemàtica. On la crítica acaba essent monològica, la monografia es revela essencialment dialògica i, per tant, viva, capaç d’interpel·lar-nos. Per això, celebrem que la Revista Quimera, impulsada ara per Jorge Carrión, Juan Trejo i Jaime Rodríguez, hagin decidit perpetuar un llegat -el de Miguel Riera– que aviat celebrarà les tres dècades, amb l’èmfasi sobre les monografies. Vocació generosament propedèutica, doncs, la d’una revista que, tradicionalment, ha treballat al voltant de les obres que no han tingut prou ressò, ni prou difusió, ni cap plataforma que els hagi donat la veu que els cal per trobar les orelles que hi són sensibles.
   
    Abans d’acabar, un últim apunt: “Quimera no retribuye las colaboraciones”  i també “La revista no comparte necesariamente las opiniones firmadas de sus colaboradores”, avisa la redacció als títols de crèdit. ¿Cas real d’independència crítica? En el moment en què no es remunera cap col·laboració ni se n’associen les opinions a la Revista com a institució -és a dir, en el moment en què es redacta un article por amor al arte, que diuen- i quan es propicia la rotació i no la funcionarització dels crítics, ¿no s’evita més fàcilment la mena de desgast del crític de suplement que cada setmana ha d’opinar sí o sí sobre alguna novetat i que, faci el que faci, sap que l’espera un sou a final de mes? ¿No evitem, també, el desgast del lector que troba, en cada crítica, la mateixa manera d’entendre la literatura del crític habitual? ¿Un suplement dedicat a la cultura no hauria de posar de manifest la diversitat de maneres de concebre aquesta idea plàstica i inaturable que és la “cultura”? Potser és que seguim trobant a faltar els textos d’Echevarría a El País sobre els premiats pel Planeta. Vist amb perspectiva, per molt que aconseguissin un gran impacte mediàtic, amb els atacs de sinceritat literària d’en Marsé no n’hi ha prou. 
Anuncis

2 comments

  1. El Llibreter

    Sembla ser que la revista Quimera s’està fent un lífting que podrem gaudir a partir del número de setembre.

    Una altra revista en procés de mutació —tot indica que molt i molt profund— és Benzina, la revista “d’excepcions” culturals.

    Salutacions cordials.

  2. criticadelacritica

    Pel que sabem, amic Llibreter, sí, tant Quimera com Benzina (per raons diferents, però) es troben en un procés de reestructuració que ens té encuriosits (¿podríem dir que il·lusionats? Potser exagerem). Esperem que el lífting no quedi en pura capa de maquillatge i que les reformes millorin el que, fins ara, ja eren revistes interessants.

    Així i tot, que aquestes publicacions inverteixin en projectes de futur, sigui a curt o mig termini, és una bona senyal per al món de la revista literàrio-cultural al qual potser li falta un punt de vida perquè entri a competir, seriosament, amb la facilitat del suplement cultural. Llàstima que en el camí s’hagi perdut la facilitat verbal d’Àlex Gutiérrez, que ara ens han ascendit a president de l’Escacc i no sabem si seguirà incidint en els camins de Comunicació 21 i Cultura 21.

    Salutacions cordials,
    CDC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s