Revista Literatures

    A nosaltres ens ho van dir així: el valor de la New York Review of Books és que, en aquesta revista, escriure la crítica d’un llibre equival a haver de llegir-ne una desena. Fundada el 1963 per Robert Silvers i Barbara Epstein durant la vaga de publicacions d’aquell mateix any, la New York Review of Books presumeix -com també ho fa, per exemple, el New Yorker- de col·laboradors històrics: des de Hannah Arendt fins a Truman Capote, passant per Norman Mailer, Noam Chomsky o Susan Sontag, la llista dels que hi han escrit n’és, com acostumen a dir els editors del seu catàleg, la millor presentació i en defineix els punts essencials d’una possible autobiografia.

    Si ens hem animat a escriure aquest post, ha estat per una intersecció curiosa: d’una banda, la lectura de l’article que Natalie Zemon Davis dedica a Michel de Certeau i, de l’altra, un comentari que signa Antoni Martí Monterde a l’article/conferència dedicat a Joan Fuster i que recull el nº1 (segona època) de la Revista Literatures. En el primer, Zemon Davis descriu un gest interessant: a més d’exemplificar aquesta filosofia de la NYBOOKS que exigeix una documentació mínimament seriosa, prova de desplaçar de registre un autor que, als Estats Units, no surt del cercle universitari. Sense caure en el cripticisme, el text de Zemon Davis té totes les traces d’un petit assaig que podria fer de pròleg en alguna reedició d’alguna de les obres de De Certeau. Aquesta exigència de rigor i d’exhaustivitat -i, fins i tot, aquesta voluntat propedèutica- contrasta amb una deficiència de la crítica/ressenyística actual catalana que molt bé assenyala Martí Monterde: la impossibilitat gairebé absoluta de conciliar-la amb el col·leccionisme. “No només perquè allò que ha estat redactat per a ser llegit una única vegada difícilment mereix ser-ne llegit dues, sinó perquè, senzillament, en resultaria un llibre ben avorrit: una successió de resums d’arguments, en el millor dels casos”. Com diu més endvant, Martí Monterde es refereix a la compil·lació inexistent dels anys de feina d’un Julià Guillamon, un Ponç Puigdevall o un David Castillo, per anomenar el que considera el trio més influent de la crítica catalana actual (la conferència, dictada en el marc de l’Encontre d’Escriptors dels Premis Octubre, duu data de 2002). Aquesta mena de crítica no se supedita a la creació de cap obra, es a dir, no es pensa com una opus futura i, alhora, es desentén del rigor i l’exhaustivitat que sí reivndiquen la NYBOOKS i la Revista Literatures, entre d’altres; escrita per a oblidar-se, la producció crítica d’aquests autors és més informativa que no pas reflexiva i, en això, és on es delata la seva condició essencialment ressenyística.

    Raons d’aquesta condició en són la urgència (el ressenyista ho és, generalment, de novetats), la promoció de la idea del crític de capçalera (que tendeix inevitablement a la corrupció -de les aigües estancades se’n diuen corruptes-, i que s’oposa a les rotacions de crítics dins d’un mateix mitjà, que es mantenen en un moviment constant i preserven, per tant, la potabilitat) i una epistemologia crítica desfassada. Deixem per a més endavant la qüestió de l’epistemologia; pel que fa a l’altre parell de condicionants, ens sembla que són justament els que prova d’evitar la Revista Literatures i per això l’assenyalem com a destacada en un paisatge crític on no es dediquen pàgines als textos extensos de crítica seriosa. La llista dels seus col·laboradors comença a fer mèrits per a presumir: Jordi Llovet (amb una disquisició sobre ficció i metaficció al Pale fire de Nabòkov que recomanem, com no pot ser d’altra manera amb el mestre Llovet), Enric Sullà, Àlex Matas, Perfecto Quadrado, Salvador Company i tants d’altres que han fet de Literatures una garantia de confiança. (Avisem: és la publicació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i, si no ens equivoquem, és només de distribució interna. Malgrat tot, l’Associació té la gentilesa de penjar-ne els volums íntegres, tret dels primers de la primera època, en format pdf a la seva pàgina web. Si us animeu a donar-hi un cop d’ull, repasseu el nº3 de la segona època, on trobareu quatre textos força interessants dedicats a la crítica catalana).

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s