Crítica de la crítica

  Crítica de la crítica recull un gest que ha acompanyat l’evolució de la teoria i la crítica literàries i que, des d’aquí, reivindiquem com a fonamental: el del gest autorreflexiu en què la crítica ha projectat les eines d’anàlisi, la solidesa conceptual i l’exigència de coherència -ontològica, epistemològica, metodològica i ètica- sobre ella mateixa.
 
    Aquest petit blog (aquí tot és petit, de moment) s’inscriu en la tradició que s’ha derivat de la repetició històrica d’aquest gest (en Northop Frye, en Tzvetan Todorov, en el text que redacta Proust en contra de Sainte-Beuve, en els joves estudiants que, a finals dels anys seixanta, assalten la Sorbonne de París per reivindicar una nova manera de pensar el fet literari) per diverses raons: perquè en aquest país sovint es confon, com ja s’ha assenyalat, la ressenyística amb la crítica; perquè l’impressionisme descafeïnat que sosté moltes de les carreres dels crítics d’actualitat no té ni la solidesa ni el rigor de la crítica impressionista de la qual n’estira, potser sense ni saber-ho, el nom; perquè el poder de manipulació de l’opinió pública que el prestigi de certes tribunes atorga a aquests crítics és prou important com perquè exigeixi, al seu torn, un rigor i una honestedat de la mateixa magnitud, i, en definitiva, perquè és imperatiu que, des de la societat civil, entrem en diàleg amb aquesta proclama unívoca en què s’han convertit la major part dels suplements culturals de què disposa un lector no especialitzat, a fi de tornar-los la vida (és a dir, la col·lisió, el debat, la fluïdesa, la contradicció) que els pertany. Reduir la crítica a una mera operació de màrqueting (que fa del suplement cultural una extensió callada de l’aparell de promoció d’una editorial) o permetre que un crític/ressenyista utilitzi les obres criticades/ressenyades per a una projecció de la seva política o una promoció del seu cànon personal equival a neutralitzar el que té d’essencial per a una societat, a banda de constituir un greuge gravíssim per la literatura i, sobretot, per al lector.
  
    Per tot això, Crítica de la crítica es proposa com un espai de llibertat on mantindrem entre tots, una estricta vigilància d’aquesta pràctica, la crítica literària, que ha deixat, des de fa ja força anys, de parlar de literatura per parlar, tan sols, de sí mateixa. 
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s